En l’actualitat l’arbitratge internacional es presenta com el principal mitjà de resolució de controvèrsies al que acudeixen les empreses – ja siguin “multinacionals” o d’àmbit local-, no només amb l’objectiu de dirimir disputes comercials de caràcter internacional, sinó també aquelles altres que tenen per objecte la protecció d’inversions en tercers Estats, a l’ampara dels Tractats de Protecció Recíproca d’Inversions (APRI-BIT).

La flexibilitat del procediment, la neutralitat dels operadors i la incidència en els costos, són alguns dels factors que han posicionat l’arbitratge i la resta de sistemes alternatius de resolució de conflictes (ADR) com a una veritable alternativa a la jurisdicció estatal.

El desenvolupament que ha experimentat la pràctica arbitral ha vingut acompanyat d’una major complexitat i sofisticació del procediment, que al seu torn han portat a exigir una progressiva especialització dels operadors que participen en aquesta pràctica.